Menú lateral AMP

La mentida

Firma
  • Josep Ramon Serrate
Actualitzada 03/09/2018 a les 11:02
Aquest relat participa al concurs de Relats d'Estiu del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic! 
 

La Maria es lleva tard. Ja són les onze tocades quan obre els ulls i decideix enfrontar-se a les tremolors de la nova jornada. La seva mare li prepara l’esmorzar; llet, torrades i un parell de magdalenes. Després, la seva fal·lera la du a la cambra de bany, obre la tassa del vàter, es fica els dits fins a la gola i treu tot el que ha menjat. Es mira al mirall i encara es veu gorda i fastigosa. Plora en silenci, no vol que ningú la senti. El soroll de l’aigua de la dutxa trenca amb la mudesa. Es vesteix amb la mateixa roba que portava ahir i surt a donar un tomb amb la seva gossa Linda. A les dues, la seva mare ja li té preparat el dinar. La seva jornada laboral al supermercat comença a dos quarts de quatre. Avui la mare li ha fet un bon plat de macarrons i una cueta de rap fresc a la planxa. S’ho menja tot amb molta gana i després segueix el mateix ritual, va cap al quarto de bany i davant la trista mirada de la gossa, obre la tassa del vàter i treu tot el dinar. Es renta la cara i les dents, es pentina els seus rínxols daurats i es torna a contemplar al mirall. No li agrada gens el cos que veu. Somiqueja eixugant-se les llàgrimes amb la tovallola i marxa cap a la feina. El súper el té prop de casa. La tarda que li espera és llarga. La seva companya de la caixa, amb un posat esgotat, la convida ràpidament a fer la substitució. La Maria observa les llargues cues de carrets plens i el soroll sincopat del sensor làser de la caixa, comença la sintonia, mentrestant es distreu amb els comentaris i els somriures dels clients. Ja són les set de la tarda, l’hora de fer un descans i berenar. Té molta gana però no vol menjar rés. Fa un parell de cigarretes en una galeria oberta al carrer i després es deixa caure en una cadira, no pot amb les cames, li fan mal de tantes hores d’estar dempeus.

A un quart de deu de la nit el supermercat tanca les portes. Ara toca l’hora de fer el recompte dels diners de les caixes i totes han de quadrar. A la seva té una petita diferència de cinquanta- cinc cèntims, amb què no perd el temps a revisar i els posa de la butxaca, així ja pot marxar. Està esgotada. Agafa l’avinguda camí cap a casa. Ja és nit tancada. Casa seva no està gaire lluny. Encén una cigarreta que gaudeix com si fos la primera del dia i es pren el trajecte per pensar i somniar. Arriba a casa que ja són les deu de la nit passades i el seu pare encara no ha arribat, com és habitual. La seva mare ja fa estona que dorm; l’efecte dels ansiolítics que es pren cada nit, la deixen fora de joc molt d’hora.

El sopar el té preparat damunt la taula de la cuina, solament l’ha d’escalfar al microones. La seva mare li ha fet una truita d’espinacs i una amanida variada. A la Maria no li agrada. Ho agafa, ho embolica en un paper i ho llença a la brossa amb discreció per que no es vegi. És molt meticulosa amb les seves estratègies per evitar que l’enxampin.

La disfunció que pateix la vol portar amb una total discreció, de fet els seus pares no pateixen gaire, més aviat no són ni conscients del seu problema. La seva àvia, que fa un any que va morir, era l’única que ho sabia, però per exigència explícita de la seva néta, ho va mantenir en secret.

La Maria resta estirada al sofà mirant la tele i als seus peus hi té la Linda, la seva ombra, la segueix a tot arreu i la mira amb aquells ulls tristos que li parlen. Ja fa estona que ha arribat de la feina i encara no ha sopat i ja li comencen a remugar les panxes. Com que ja està avesada a traspassar les línies vermelles de la mentida, es proposa fer-se un sopar amb tot el que li vingui de gust. Obre la nevera i agafa tot el que troba i s’ho menja sense mesura. La solitud del moment li dóna crèdit a rivalitzar amb ella mateixa. Quan ja no pot més i el menjar ja li surt per les orelles, fa via cap al bany tota decidida. Quan els dits ja li arriben al fons de la boca, sent unes claus que obren la porta de casa. Ella ja no es pot tirar endarrere. És el seu pare que ja ha arribat. Quan ella està en ple procés de vòmit , li obre la porta del quarto de bany i la troba de genolls a terra i amb els braços estirats agafats a la tassa i el cap dins. Quan el seu pare veu la situació, la seva reacció és d’escridassar- la dient-li que si havia begut, que era una irresponsable. La Maria es posa a plorar desconsoladament. Es pensava que el seu pare li havia descobert tot el que portava tant temps amagant. L’únic que li va saber dir és que sí que havia begut. És l’únic que realment l’importava.

NOMAR
T'ha agradat?

Aquest relat ha estat seleccionat entre els 32 millors Relats d'Estiu de diari SEGRE. A part dels premis als que opta, també pot aconseguir el premi del públic, el teu. Podràs votar aquest relat clicant a través de Facebook clicant "M'agrada".

Qui en tingui més s'emporta el premi del públic. Així de senzill. El votes?

© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com