Menú lateral AMP

Nit d'estrena

Firma
  • Xavier Gaston
Actualitzada 29/08/2018 a les 17:54
Aquest relat participa al concurs de Relats d'Estiu del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic! 
 

Aquell vespre era, sens dubte, el més esperat i desitjat per la Glòria. Feia setmanes que el preparava amb deler apassionat. No podia fallar.

Glòria havia assajat l’escena centenars de vegades davant el mirall del saló de casa seva, dia rere dia, tots els vespres abans d’anar-se’n a dormir. Era un vespre tardorenc, gris i humit, d’aquella Barcelona burgesa i obrera dels anys seixanta. Havia arribat a la conclusió que era el moment adient i tenia la certesa que ja estava preparada per a la gran nit d’estrena.

Després del darrer assaig, davant l’antic mirall de caoba que havia pertanyut a una besàvia que havia emigrat a Cuba, planxà el vestit amb cura, es vestí i es maquillà amb delicadesa. Com mai.

A l’hora de dinar, la Glòria havia quedat per anar al teatre amb la Gina, la seva millor amiga, l’única persona que podia suportar-la en situacions tan especials i dramàtiques com la que viurien aquella nit.

Varen quedar a anar-hi a peu, malgrat la llarga distància que hi havia fins al teatre, però la tarda convidava a fer-ho així. La Rambla era plena de vianants i les terrasses a vessar. Com sempre. Les passes de la Glòria eren curtes i ràpides. La Gina amb prou feines podia seguir el seu pas. Per molt que ho intentés, no podia dominar els nervis que li recargolaven els budells. Durant bona estona del camí van romandre en silenci. La Glòria, concentrada a repassar el seu monòleg; la Gina, respectuosa i expectant.

–Ja hem arribat al teatre –féu la Gina amb un regalim de veu.

–Sí –li va respondre la Glòria amb veu melosa.

Van pujar l’ampla escalinata i van entrar al gran Liceu per una porta lateral, la que feien servir els músics o actors abans de fer les representacions teatrals o musicals. Un cop dins, van dirigir-se totes dos amb pressa al camerino reservat a les dives i primeres actrius en les nits luxoses d’estrena a la gran ciutat. Un cop allí, la Glòria va treure l’abillament que tan curosament s’havia preparat i es vestí de la mà de la Gina. La cara de la Glòria era un quadre: el maquillatge i el rímel li regalimaven. Estava a punt de ser víctima d’un histerisme incontrolat.

–Tranquil·la, Glòria, deixa’m a mi –li digué amb suavitat...

I mentre la Gina li donava conversa per apaivagar-li els nervis, li retocà la cara i els ulls. I la Glòria es calmà. Gina havia evitat un nou atac d’histèria. Com sempre.

Arribat el moment, la Glòria va sortir pel lateral esquerre del gran escenari amb pas vacil·lant. La llum dels focus la van encegar tant que no li van permetre veure el pati de butaques vermelles. Aquesta ceguera momentània la va tranquil·litzar. Havia arribat el gran dia!

La Glòria espirà profundament i exhalà un instant, i amb la veu mig trencada per l’emoció del moment tan esperat, caminà per l’escenari i recità el seu monòleg amb passió com mai ho havia fet. A poc a poc, atansant-se el final del discurs, li brollaren llàgrimes negres de rímel que regalimaren per les seves galtes esblanqueïdes pel maquillatge. Llavors, respirà profundament i, amb veu trencada, quasi cridant, digué:

“...beuré el plaer dels teus llavis... et xuclaré l’ànima i no hi haurà rescat per tu: només passió.”

Un silenci fred omplí la sala. De sobte, una veu que sortí del centre del pati de butaques vermelles, acompanyada de frenètic aplaudiments, cridà:

–Fantàstica, extraordinària, ets la millor!

Glòria, amb ulls plorosos, aixecà els braços, s’inclinà i saludà l’auditori com ho feien les dives.

Seguidament, s’acostà a la boca de l’escenari on la Gina aplaudia com una boja i cridava amb un estat proper al paroxisme, i li digué:

–De debò, Gina, t’ha agradat?

–Ja t’ho he dit, Glòria, ets la millor.

A continuació, van anar als comandaments i van tancar els focus de l’escenari, van obrir els llums de la sala de butaques i, amb els estris de la neteja a les mans, van començar a escombrar l’escenari i la sala: encara hi havia molta feina per fer i només quedava una hora per obrir la taquilla de la sessió de la nit: l’actuació de la Glòria l’havia endarrerit molt.
T'ha agradat?

Aquest relat ha estat seleccionat entre els 32 millors Relats d'Estiu de diari SEGRE. A part dels premis als que opta, també pot aconseguir el premi del públic, el teu. Podràs votar aquest relat clicant a través de Facebook clicant "M'agrada".

Qui en tingui més s'emporta el premi del públic. Així de senzill. El votes?

Etiquetes
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com