Menú lateral AMP
MY WAY

Un estat normal

Firma
  • PEP MÒDOL
10/09/2018 a les 10:09

Pep Mòdol

Si Catalunya fos un Estat “normal”, com hauria de ser, perquè hi té dret i també voluntat, avui aniria també a la Marxa de Torxes fins a la Seu Vella per recordar a tots els ciutadans i a totes les ciutadanes del món que la ciutat de Lleida hi és amb l’orgull de reivindicar que aquesta és la ciutat més antiga del país i la que més cops ha patit la humiliació de la derrota per la tossuda defensa de les seves llibertats. Aniria des del Roser fins a la Seu Vella amb la flama de l’esperança i la memòria dels meus grans entre les mans, fins que tota la nació sabés i reconegués que aquesta Terra Ferma de la qual parlava Muntaner és i serà una peça fonamental per tenir la Catalunya lliure, rica i plena que evoca l’himne tants anys proscrit o silenciat.

Tal vegada, si Catalunya fos un país “normal”, com tard o d’hora serà, demà faria allò que deia el trobador occità, de Séte, Georges Brassens, a la cançó La Mala Reputació: “Le jour du Quatorze Juillet/ Je reste dans mon lit douillet/ La musique qui marche au pas/ Cela ne me regarde pas/ Je ne fais pourtant de tort à personne/ En n’écoutant pas le clairon qui sonne.” En traducció libèrrima, que quan fos la festa nacional em quedaria al llit igual pel fet que les marxes militars, les proclames i els sons de clarins i tambors no m’han fet mai gaire el pes. Si Catalunya fos un estat “normal” aniria avui a la Seu i demà em quedaria a casa.

Passa, en canvi, que avui aniré al Roser i demà, Diada de l’Onze de Setembre, tornaré a anar a la manifestació de Barcelona, com hi aniria Brassens, si del que es tracta és d’agermanar-se per cridar a favor de la llibertat de les persones i dels pobles.

De les persones que són a la presó o a l’exili i de la República de pau i llibertat que reclama el Cor Plaça Paeria. Hi aniré convençut, entre altres motius, perquè són aquells intolerants, a qui els agrada això de la fanfàrria, els escarafalls, els fastos i les desfilades els que diuen sentir-se exclosos d’una celebració a la qual mai han volgut assistir. Hi aniré amb una rialla sabent que els al·lèrgics al groc seran els primers a onejar banderes i domassos quan Catalunya sigui, que serà, un Estat democràtic “normal”.

Etiquetes
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com