Menú lateral AMP
LA PEIXERA

La fam de Goiat

Firma
  • JUAN CAL
Actualitzada 28/06/2017 a les 10:20

La fam de Goiat

SEGRE

La joventut no sempre és una virtut, encara que, convertida en malaltia, només es guareix amb el temps. Aquesta màxima s’aplica tant als humans com als plantígrads, espècie amb la qual al llarg dels segles hem compartit una llarga tradició de lluites i enfrontaments.

Durant molt temps, va ser el senyor del Pirineu, menjava baies, rebentava ruscos i esventrava remugants sense cap mena de consideració. Es pagaven sumes importants als caçadors que demostraven que havien caçat un ós i les llegendes sobre l’animal formaven part del folklore del territori i encara avui se’n canten cançons.

L’ós era part de la vida –i de les desgràcies, per descomptat– de la gent del Pirineu. Va ser exterminat perquè la gent ja no pujava a la muntanya amb els animals o, simplement, perquè s’abandonava la ramaderia i s’arrendaven les terres per fer estacions d’esquí o es venien per construir xalets. Als anys noranta, es va posar en marxa el projecte Life, de reintroducció de l’ós –amb divisió d’opinions al país–, i el veterà Pyros, procedent d’Eslovènia, va crear una extensa família que torna a repoblar les muntanyes.

L’any passat, un jove ós, Goiat, va ser transportat amb només deu anys des d’Eslovènia per substituir en la seua funció de mascle alfa Pyros i, és clar, ha donat mostres d’una gran vitalitat i de l’escassa maduresa d’algú de la seua edat. Mata i destrueix amb més entusiasme que el seu antecessor, però què pot esperar-se d’algú que encara està en plena joventut!

Només podem confiar que, mentre madura, l’Administració, en la condició de tutora, pagui els desperfectes.

Etiquetes
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com