Menú lateral AMP
COL·LABORACIÓ

DO Cava: Primer l'analisi, després el debat

Firma
  • ISABEL VIDAL I MARSAL
Actualitzada 04/09/2018 a les 09:35
CAP SECTORIAL DE LA VINYA I EL VI DE JARC

Ja fa uns anys que els viticultors participem en els organismes públics i privats que gestionen, regulen i decideixen sobre la nostra activitat. No tot és senzill ni segur, però cal ser-hi pel deure i la responsabilitat de ser sector. Tenir, almenys, el “petit poder” d’incidir en la regulació; essencial en una denominació d’origen, ja que suposa una gran responsabilitat i només amb honestedat i parlant clar podrem avançar.

Dit això, voldria parlar d’allò que passaa la DO Cava. El darrer any, comptant amb informació fins a l’octubre, hi ha hagut un increment de 2.207 ha de vinya inscrites a la DO Cava. De fet, fent una estimació oficiosa, podem arribar a les 38.000 ha, si no són més, tenint en compte els últims dos mesos de l’any passat. Això visualitza l’èxit d’una DO que, des del 2012, mostra un augment del preu del raïm moderat però constant, a causa de la sequera i l’eficàcia de la targeta vitícola, que ha motivat la plantació. Cal tenir present, però, que el potencial de producció queda emmascarat per la manca d’aigua que arrosseguem des del 2014, que fa de regulador no convidat. Si fem l’exercici d’imaginar un any de pluviometria normal (que desitgem que arribi), 38.000 ha amb un rendiment mitjà de 10.000 quilos/ha suposarien una producció estimada de 334.400.000 ampolles, 100 milions més de les que s’han venut els darrers anys (la mitjana dels últims cinc anys se situa entorn dels 244 milions d’ampolles).

Quan al març coneguem les vendes de cava del 2017, que tant de bo superin les del 2016, es farà palès que la situació és d’una enorme fragilitat, la qual cosa posa el sector en risc de devaluació de preus i de prestigi. El nou règim d’autoritzacions de plantacions permet limitar-les si hi ha risc d’oferta excessiva de raïm o de devaluació significativa en una DO.

Davant d’això, el Consell Regulador de la DO Cava, en base a un estudi de les Universitats de La Rioja i Rovira i Virgili sobre les possibilitats de creixement sostenible de la superfície de vinya de la DO Cava, ha presentat cada any al Ministeri d’Agricultura una recomanació de limitació de plantació des del 2015. Aquesta ha estat desestimada els dos primers anys i, al 2017, ha estat acceptada parcialment per a les sol·licituds del 2018. És a dir, un nyap del Ministeri d’Agricultura que, en lloc de fer política agrària, ha fet política amb un tema agrari, intentant conciliar la regulació necessària defensada pel Consell Regulador amb els interessos particulars d’algunes zones de la regió del cava; uns territoris concrets que ara volen anar sols perquè creuen que la conjuntura política els afavoreix. Cal reflexionar, doncs, sobre el que ha succeït i plantejar com enfocar el futur.

A JARC considerem que aquest passa per seguir defensant la limitació de plantacions. Cal pensar com aconseguir que no decideixin per nosaltres. Plantegem-nos nous horitzons; subzones per endreçar la DO (cava català ecològic?), si la coexistència de diferents denominacions d’origen, que ha permès flexibilitat al viticultor i a l’elaborador davant els mercats, no ens ha tret l’autonomia necessària per desenvolupar les nostres competències plenes, dificultant així la manera de resoldre la qüestió. Fem el debat amb calma i rigor i, si ho decidim, juguem les nostres cartes.

Etiquetes
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com