Menú lateral AMP
EDUCACIÓ ASSIGNATURES

Els alumnes que cursen religió ja són minoria a Primària i ESO a Lleida

Firma
  • J.MARTÍ
Actualitzada 02/01/2020 a les 08:18

En el conjunt de centres públics i concertats, per primera vegada el curs passat

Imatge d'estudiants en una classe de religió en un centre educatiu.

EUROPA PRESS

El percentatge d’alumnes de Primària i ESO que van cursar religió als centres públics i concertats de les comarques de Lleida va ser el passat curs inferior per primera vegada als que no ho van fer, un 46,5% davant del 53,5%. PSOE i Unides Podem acorden en el seu pacte de govern que aquesta matèria sigui voluntària i no compti per a la mitjana.

El nombre d’alumnes que cursen l’assignatura de religió a l’escola pública continua caient en picat. El passat curs a Lleida, d’acord amb les estadístiques oficials del departament d’Educació, només van ser un terç del total entre Primària i l’ESO, concretament un 32,5%. Aquest fet va provocar que per primera vegada la xifra global d’alumnes que van cursar aquesta assignatura entre tots els centres públics i privats concertats de Primària i ESO fos menor que les que sí que ho van fer. Els primers són 20.367 d’un total de 43.800, la qual cosa representa un 46,5%, davant el 53,5% dels segons.

A la pública, aquesta matèria va ser triada pel 21,18% dels estudiants d’ESO i el 39,4% de Primària, i en la concertada pel 88,8% i 90,6%, respectivament. Aquesta diferència s’explica principalment perquè la majoria de centres concertats estan o han estat vinculats a ordes religiosos. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va proposar recentment deixar d’impartir l’actual assignatura de religió en la pública, al considerar que té un caràcter confessional que contradiu el laïcisme de l’ensenyament públic, i implantar-ne una altra de cultura i fet religiós per introduir l’alumne en el coneixement de la diversitat de creences i la seua influència en el desenvolupament del pensament. Aquest plantejament té el suport de diversos directors de centres públics consultats per aquest diari. “Ho veig bé i necessari, la religió no hauria d’entrar a les escoles”, va indicar el director d’un institut. “Em sembla raonable”, va corroborar un altre, mentre que la seua homòloga d’una escola de Primària va considerar que l’actual assignatura de religió es basa en la catòlica i “no respecta els alumnes d’altres creences”. “La religió ha de ser cosa de la família”, va concloure. “Els temps canvien i aquesta nova matèria [la proposta per Bargalló] estaria més adaptada a ells”, va dir una altra. Per la seua part, el responsable d’un institut va recordar que fa uns anys el Govern central va aprovar que hi pogués haver també classes de les religions evangèlica, jueva i musulmana. Després d’apuntar que seria lògic que també s’oferissin, va afegir que llavors caldria fer el mateix amb altres confessions. “Seria lògic que a la pública s’impartissin classes de sis o set religions i en col·legis privats catòlics només una?”, es va preguntar, i tot seguit va assenyalar que per això està d’acord amb el que diu Bargalló. Això sí, va precisar que aquesta és una competència que depèn del Govern central.

Els mestres d’aquesta assignatura avalen reformar-la

L’Associació de Mestres de Religió de Catalunya (AMRC), sindicat que representa la majoria de docents que ara imparteixen aquesta matèria, també està d’acord amb el canvi que proposa el conseller d’Educació. Així ho va manifestar la seua presidenta, Susana Vilar, en declaracions a aquest diari. “Va en la línia de la proposta que nosaltres vam presentar en el seu dia tant a la conselleria com al ministeri d’Educació”, va afirmar. A més, va considerar que tampoc no té per què suposar cap problema fer el mateix a la majoria o almenys en una part de la privada concertada. “A les escoles Piadoses o a les Vedrunes ja fa temps que s’imparteix una assignatura amb continguts diversos que inclouen totes les confessions”, va assegurar.

Vilar també va defensar que el professorat que ara fa classes de religió està perfectament capacitat per fer el mateix amb una matèria de cultura i fet religiós. “Crec que està molt ben format perquè ja fa temps que programem cursos de formació sobre diversitat religiosa, i altres monogràfics sobre el judaisme o les religions orientals, per exemple”, va manifestar. Vilar va indicar que “no s’ha d’enfocar l’assignatura des del punt de vista confessional, que ha de quedar en l’àmbit familiar, però els nens sí que han de conèixer el fet religiós, que és present a la nostra societat des de la Prehistòria”.

Finalment va precisar que aquest nou enfocament de la matèria hauria de tenir una base majoritària “cristianocatòlica”, perquè és clau en les tradicions i cultura de la societat catalana.
Etiquetes
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com