Menú lateral AMP
JARDINERIA TRACTAMENTSA FAVOREN CONTRA

Males herbes sense herbicida

Firma
  • SANTI COSTA DOMINGO
09/09/2018 a les 05:21
La Paeria va deixar fa tres anys d’aplicar el glifosat en carrers i zones verdes arran de la polèmica pels seus possibles efectes cancerígens || Explica als veïns que això dificulta el control de la vegetació, que en la majoria dels casos s’ha de fer manualment o amb una desbrossadora

Arbustos descontrolats en una avinguda lleidatana.

ÒSCAR MIRÓN

L’ajuntament de Lleida és un dels prop de 200 municipis catalans que ja no utilitzen el glifosat, un herbicida classificat per l’Organització Mundial de la Salut com “probablement cancerigen per als éssers humans” i que divideix científics i ecologistes sobre el seu ús tant en espais urbans com en agraris.

Precisament, el fet que la Paeria no utilitzi el glifosat des del 2015 ha provocat complicacions en la gestió i eliminació de males herbes, ja que l’alternativa és retirar-les de forma manual amb una petita aixada o amb una desbrossadora de fil. Una pràctica que des del consistori reconeixen que és “més lenta, més costosa i menys efectiva que utilitzar el glifosat, ja que la vegetació creix molt més ràpid”, van explicar fonts municipals.


La UE va assegurar que era “molt poc probable” que el glifosat sigui cancerigen, l’OMS diu el contrari

L’ús d’aquest herbicida cada vegada va a menys en els municipis de la província malgrat que no hi hagi un consens en la comunitat científica sobre el seu risc per a la salut. “Té la qualificació de molt poc probable que sigui cancerigen, però el glifosat, de moment, és un producte que està aprovat per la Unió Europea i ha passat per molts filtres, encara que recomano utilitzar-lo amb prudència i lluny de les àrees urbanes”, explica Jordi Recasens, catedràtic del departament d’Hortofructicultura i Botànica de la Universitat de Lleida (UdL). “És cert que és un producte molt utilitzat en zones agrícoles perquè és molt efectiu, però a nivell urbà el seu ús ha baixat molt”, remarca. Per aquesta raó, Recasens opina que “em sembla correcte que no s’utilitzi en zones urbanes o amb concentracions de gent, però és difícil trobar un substitutiu efectiu tant per al món agrícola com per a l’urbà”.

Per la seua part, el secretari general d’Ipcena, Joan

Vàzquez

, assegura que “tenim informacions que la Paeria utilitzava glifosat l’any 2017 als boscos urbans, però ara ja utilitza sistemes mecànics com desbrossadores”.

Vàzquez advoca per descartar el glifosat com a herbicida tant en l’àmbit rural com en l’urbà, perquè entén que “si tu ruixes un espai amb un producte que pot ser cancerigen, es queda a les plantes, el terra, l’ecosistema i les persones, i tenim constància que encara hi ha consistoris que en defensen l’ús”.

Per aquest motiu, aposta per fer servir mètodes més respectuosos amb l’ecosistema i veu en les aixades i les desbrossadores una alternativa viable a l’ús d’aquest producte. “És ben clar que és un procés més llarg i laboriós, però això implicaria contractar més gent, i això sempre és positiu”, conclou Vàzquez.

Etiquetes
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com