Menú lateral AMP
NOTES AL MARGE

Un prat al maig

Firma
  • Vidal Vidal
Actualitzada 08/02/2018 a les 13:40

Un prat al maig

MAMM / MDF

Oportuna reedició a Proa, revisada i completa, coincidint amb el centenari de la revolució bolxevic, de La Cavalleria Roja, recull de narracions d’Isaak Bàbel, traduït i prologat per Monika Zgustova, la qual ens informa dels trets biogràfics de l’autor: fill d’un comerciant jueu d’Odessa, fa els primers tempteigs en francès, influït per Maupassant i Flaubert, per passar-se després a la seva llengua materna, el rus. En 1916, Gorki li publica uns contes en una revista i li recomana que rodi món a la recerca d’experiències. El jove Isaak segueix el consell i durant set anys farà de militar ras. En 1923 reprèn l’activitat literària i en poc temps esdevé un dels noms més celebrats de les lletres europees, aplaudit per figures com Malraux o Canetti. Mentre els clàssics russos del XIX confegeixen novel·les extenses, Bàbel escriu peces breus, de les quals n’arribarà a treure dos aplecs, aquest La Cavalleria Roja, aparegut en 1926, i Els contes d’Odessa, de 1928. En el marc de les purgues estalinistes, serà arrestat en 1939 a causa d’una falsa denúncia, i morirà a la presó, com tants d’altres artistes i intel·lectuals coetanis del seu país, en 1941, als 47 anys.

Zgustova ens el descriu com un home inquiet, dotat d’un gran interès pels diferents aspectes de la vida, poliglota i culte, simpàtic i amb sentit de l’humor, aficionat a les curses de cavalls i enemic dels cercles literaris: malgrat tenir molts amics, no suportava els col·legues de ploma.

Els contes reunits en aquest volum són el resultat de les anotacions preses per aquell soldat lletraferit durant les campanyes de l’Exèrcit Roig a Polònia, entre 1917 i 1921. Un distanciament irònic és el to predominant en els textos, que destaquen el vessant tràgic i sovint grotesc de la guerra, a partir d’anècdotes embolcallades per un halo poètic que contrasta amb la cruesa d’alguns episodis i es fa evident en metàfores brillants: “Un cel rogenc roda pel cel com un cap degollat”, “La lluna penjava sobre el pati com una arracada barata”, “La terra feia una olor agra, com la dona d’un soldat a la matinada”, “L’incendi lluïa com un diumenge”... D’un encarregat de preparar el ranxo diu que “menyspreava la humanitat com tots els cuiners”. I sobre un company d’esquadró amb qui compartia passions, afirma que “tots dos miràvem el món com un prat al maig, un prat pel qual passaven dones i cavalls”.

© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com