Menú lateral AMP
NOTES AL MARGE

Burgesos que feien país

Firma
  • Vidal Vidal
Actualitzada 08/02/2018 a les 13:41

Burgesos que feien país

XAVIER FRERNÁNDEZ PLA VIDAL

La recent traducció al castellà d’ Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX, de Lluïsa Pla Toldrà, a l’editorial Milenio, confirma els mèrits i l’interès d’un treball d’investigació al llarg d’una dècada i mitja, reconegut en 2012 amb el prestigiós premi de la Fundació Noguera a la millor tesi doctoral d’Història Moderna i Contemporània. El llibre redactat a partir de la referida tesi, qualificada pel tribunal amb un excel·lent cum laude, l’editaria Pagès en l’original català fa un parell d’anys i va obtenir crítiques molt favorables. En paraules de qui signa el pròleg d’aquesta nova versió traduïda, el també historiador Jordi Catalan, el text presenta virtuts inherents a la seva pròpia autora com ara ambició intel·lectual, profunditat, rigor, capacitat crítica i passió. Es tracta, afegeix el prologuista, i com a lector no puc fer res més que subscriure-ho, d’una obra endreçada i ben escrita, servint-se d’un estil polit que denota un gran bagatge cultural i literari, així com un grau elevat d’autoexigència.

La família Girona emprèn la seva aventura econòmica amb una botiga a Tàrrega i, en només tres generacions, gràcies a un esmolat instint per als negocis i una gran visió de futur a l’hora d’invertir, esdevé la més activa i important de tot Catalunya en els àmbits comercial, industrial i financer. També polític, perquè la seva notable influència en els cercles de poder es fa palesa en els diversos càrrecs institucionals dels seus membres, sobretot de Manuel Girona, que seria diputat, senador, alcalde de Barcelona, comissari de l’Exposició Universal de 1889, president de l’Ateneu Barcelonès, impulsor de la construcció de la Universitat de Barcelona i del Teatre del Liceu, fundador del Banc de Barcelona i mecenes de la façana neogòtica de la catedral barcelonina, que va sufragar de la seva butxaca.

Amb tot, els Girona no van oblidar mai les seves arrels ni van desvincular-se d’aquestes comarques, tal com demostra la seva intervenció decisiva, que la doctora Pla detalla de forma minuciosa però amena, en un assaig que pot ser llegit gairebé com una novel·la, promovent i finançant projectes tan rellevants com el canal d’Urgell, el ferrocarril entre Barcelona i Saragossa per Manresa i Lleida, les carreteres de Tàrrega a Balaguer i de Ponts a Tremp, i la finca del Castell del Remei, pionera en la mecanització agrària.

© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com