Menú lateral AMP

Terra de ceps

Firma
  • VIDAL VIDAL
Actualitzada 25/04/2018 a les 14:38

Terra de ceps

JBC

El volum il·lustrat La conca de Tremp, celler del Pirineu, dels historiadors i arxivers Xavier Tarraubella i Laureà Pagarolas, luxosament editat per Bresca, no només constitueix un regal apropiat per aquest Sant Jordi, sinó que esdevé també l’instrument idoni per descobrir les vinyes i els cellers –una desena ja– que protagonitzen la represa d’una arrelada tradició vitivinícola al Pallars Jussà, que es remunta al temps dels romans.

A l’hora d’abordar l’evolució històrica d’aquest conreu en aquells sobris paratges prepirinencs, així com la producció, el tractament o la comercialització del vi que se n’ha obtingut al llarg de vint segles, o potser més i tot, es nota l’especialitat acadèmica dels autors, que han reeixit a combinar rigor i voluntat divulgativa, servint-se de la ingent documentació consultada, per mitjà d’una prosa exquisida. L’edat mitjana, etapa de què aporten el testimoni dels cups excavats a la roca del castell d’Encús on els monjos fermentaven el raïm (tal com tornen a fer els actuals propietaris de la finca) i de l’acta de consagració de la col·legiata de Mur el 1069, representa un precedent d’una edat moderna en què cronistes com Francisco de Zamora el 1788 o Pascual Madoz el 1849 es feien ressò, en paraules del primer, de “las viñas de mucha consideración” existents aleshores a la zona. Implantació notable que donaria pas, a la segona meitat del XIX, a una expansió extraordinària del sector, conseqüència dels preus alts del producte, el domini absolut del mercat de muntanya –gràcies en bona part a la dificultat de les comunicacions amb la plana– i de l’arribada tardana de la fil·loxera, una plaga que estava assolant els ceps d’altres països i que, un cop va començar a afectar els pallaresos, cap al 1900, desencadenaria una crisi agrària d’efectes econòmics, socials i demogràfics terribles.

No seria fins transcorregut gairebé un segle que la conca trempolina recobraria l’antiga importància en aquest àmbit, a través de la plantació de grans extensions de vinya en cotes altes i l’obertura de nous cellers, que a banda de fer un vi força remarcable funcionen també com a atractiu turístic, perquè quasi tots ofereixen visites guiades, que es clouen amb un tast i la possibilitat d’adquirir algunes ampolles.

Llibre de vins
XAVIER TARRAUBELLA I LAUREÀ PAGAROLAS
La Conca de Tremp, celler del Pirineu (Bresca)

A més d’un minuciós i documentat repàs històric al cultiu de la vinya i la producció de vi al Pallars Jussà, fruit d’un excepcional treball de recerca al llarg d’anys, aquest llibre tan interessant ofereix una introducció amena i didàctica al món de la vinicultura en general: cicle del conreu, verema, elaboració, els derivats com l’aiguardent o el vinagre, comercialització, sistemes tradicionals de transport, elements arquitectònics com cellers, trulls o cups... En un pla més comarcal, estudia la influència d’aquesta activitat agrària en la toponímia –evident en els casos de Cellers o Sant Joan de Vinyafrescal–, folklore, costums, expressions populars i refranys com “Conca de Tremp, bon pa, bon vi i bona gent”.
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com