Menú lateral AMP

Or

Firma
  • ESTANISLAU FONS
Actualitzada 30/04/2018 a les 15:02

MARCEL·LÍ BERGÉ

Si hi ha algun element químic que tothom coneix i que molts cobegen, aquest és l’or. A part de la seva poca tendència a combinar-se amb altres elements, que el fa aparèixer a la natura en formes de gran puresa, té algunes propietats molt interessants. Per exemple, és un gran conductor elèctric que, com que no s’oxida, és molt estable al llarg del temps, cosa que el fa útil per a xips i altres components delicats de l’electrònica de precisió. Per a les empreses que reciclen telèfons mòbils, recuperar-ne l’or és una de les seves fonts d’ingressos.

També és un dels materials més dúctils i mal·leables, cosa que permet deformar-lo i estirar-lo, sense que s’arribi a trencar, en fils i làmines de gruix ínfim. Aquestes propietats s’han explotat des de temps antics per a ús artístic, ja que amb solament 30 grams avui dia es pot fer una làmina d’uns 10 m2, un material que pot tenir solament uns 500 àtoms de gruix, de l’ordre de 0,0001 mm, si bé artesanalment es fabricava en gruixos superiors, d’uns 0,006 mm. Aquest material s’anomena pa d’or i forma el recobriment estable de retaules religiosos del Barroc i altres peces artístiques de gran valor. L’or era conegut des de l’antiguitat i en ésser tan estable ha ajudat a mantenir inalterats tresors de civilitzacions remotes en el temps, com la màscara de Tutankamon.

La mineria d’aquest metall aporta unes 2.500 tones d’or nou cada any, i les reserves mineres mundials s’estimen en unes 50.000 tones. La recollida de palletes d’or, fragments de metall natiu, pur, a la naturalesa, ha estat un negoci històric en sediments i pedres arrossegades pels rius. Les troballes a l’oest de Nord-amèrica al s. XIX van generar les febres d’or, migracions d’aventurers que viatjaven a Califòrnia o Alaska disposats a fer-s’hi rics. Sud-àfrica, que encara avui dia és una importantíssima reserva d’or i altres minerals valuosos, va viure també la seva. I igualment Austràlia, que encara ostenta el rècord de la pedra d’or més gran mai trobada: 112 kg. El Segre ha tingut fama de ser un riu d’or i encara s’hi fan cerques com a activitat lúdica, i altres, com l’Aigua d’Ora, ho duen al nom.

Als mars n’hi ha també dissolta una quantitat ímfima, uns 20 g per km cúbic, que en la immensitat dels oceans significa unes 15.000 tones. La seva recuperació a gran escala, però, és inviable.

LA SEU VELLA, D’OR?

L’extracció d’or en tota la Història
humana s’estima en unes 187.000
tones. En ser tan dens, unes 19,3 tones
per m3, tot aquest or ocupa només
un cub de 21 m de costat. No ens
arribaria per a fer la Seu Vella d’or
massís: només per al campanar ja en
gastaríem dos terços.
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com