Menú lateral AMP

Afinitat

Firma
  • ESTANISLAU FONS
Actualitzada 26/06/2017 a les 16:55

ESTUFES QUE MATEN

SEGRE

Mentre engarjolen

l’estranger acusat de violació i assassinat, el pare de la víctima tanca els ulls en un garatge clos, dins del cotxe amb el motor en marxa. No pot superar els remordiments i espera, callat i plorós, la mort. Ha sigut ell. Serviria per començar un film d’intriga, però exemplifica també un fenomen que mereix una reflexió: sovint, qui ens destrueix no és el temut estrany, sinó el més proper a nosaltres. Deixarem de banda l’aspecte sociològic de la violència familiar, i ens centrarem en l’afinitat química. Perquè, en aquell garatge, a mesura que l’oxigen es va consumint, el fum que surt del gasoli cada cop més mal cremat contindrà, en lloc de CO2, una proporció creixent de monòxid de carboni, CO, molt semblant a l’oxigen, O2. Quan arriben barrejats als pulmons, l’oxigen té totes les de perdre: l’afinitat de l’hemoglobina és 200 vegades més gran per al CO, que s’hi enllaça pel mateix lloc i no se’n desprèn fàcilment. Així, al cap d’una estona, els glòbuls vermells de la sang estaran ocupats pel tòxic i no seran capaços d’aportar l’oxigen imprescindible a les cèl·lules, precipitant una dolça somnolència que en cosa de minuts desembocarà en la mort.

Aquest involuntari joc d’enganys el trobem sovint. La perniciosa nicotina té una estructura química prou semblant a l’àcid nicotínic, essencial per a la vida. Una de les grans dificultats per combatre el càncer és que, en ser cèl·lules «de casa», el nostre sistema immunitari no les percep com a perjudicials i no les ataca. A nivell d’ecosistema, una de les estratègies de la lluita biològica és deixar actuar mascles estèrils en una població per reduir-ne la taxa de reproducció.

De vegades, l’afinitat indueix confusions. El 2010 es va publicar a

Science

una troballa revolucionària, de Nobel en amunt: un bacteri d’un llac californià que emprava arsènic (As) en lloc de fòsfor (P) per construir les seves biomolècules. As i P són químicament similars. Un verí per a una nova química de la vida? No va poder ser. L’article va ser rebatut per altres investigadors: les mostres originals eren contaminades. Així funciona la ciència.

© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com