Menú lateral AMP

Un nou curs?

Firma
  • EDUARD ROURE
Actualitzada 03/09/2018 a les 16:15

Eduard Roure

Ja som a les portes d’un nou curs escolar, a temps i amb l’oportunitat de plantejar-nos tot de preguntes d’una gran rellevància, com ara: per a què serveix un examen? Perquè la manera de percebre el recurs tradicional de l’examen determina alguna de les postures que s’han significat en els darrers anys pel que fa al nou model d’ensenyament i d’escola. En principi, sostindrien els defensors, l’examen es presenta com el mitjà més fiable per validar uns coneixements i orientar el docent pel que fa al grau d’assoliment. Per als detractors, l’examen constitueix la nefasta quintaessència del que s’ha anomenat educació “bulímica”: memoritzar, vomitar i... oblidar; raó no els en falta, atesa la situació desesperant en què es troba el professor cada trimestre, quan s’adona que una mena d’inefable reset ha esborrat en la canalla gran part d’allò que havia costat tant consolidar el curs anterior.

Davant la constatació d’uns assoliments de tan poc calat, les noves pedagogies van apostar per l’arraconament dels exàmens i l’orientació de la pràctica docent cap a l’aprenentatge “significatiu”, és a dir, basat en el projecte, la vivència, la recerca, el treball cooperatiu, el mateix procés d’aprenentatge, etcètera. L’objectiu essencial seria atiar l’interès real de l’alumne pel coneixement, car només de l’emoció per allò que es fa s’aconsegueix l’atenció, l’aplicació, ergo l’aprenentatge. Molt raonable i atractiu, però quina seria, per contrapartida, la cara inquietant? Malgrat aquest discurs d’amor pel coneixement, algunes vies innovadores es basteixen sobre un seguit de conceptes que desprenen un inconfusible tuf d’utilitarisme neocon; el més estès ja ha fet fortuna i s’ha introduït com a pedra angular de les noves programacions; en lloc de “coneixements” (beneïda paraula) cal parlar de “competències”. Aquest mal ja està fet, però per tal d’afavorir les bondats de la nova pedagogia, faríem bé de fugir com escaldats d’altres que se’ns tiren a sobre, que serien llargs d’explicar però que es podrien sintetitzar com una dèria a penes dissimulada de formar laboralment l’alumnat per entomar les “exigències del mercat”.

Els guardians de l’ensenyament tradicional tampoc no van mancats de contradiccions. Quan van començar a ensenyar resultava inconcebible fer-ho com cinquanta anys enrere; per tant, ara també cal replantejar-se que n’han passat molts i la història segueix orientant-se cap a la millora. Igual que els nous gurus als quals critiquen, ells també defensen l’entusiasme, però només pretenen desenterrar-lo amb estranyes perorates que reboten ignorades contra el món canviant i complex del qual els infants i adolescents són abanderats, i que els exigeixen l’obertura al món i la necessitat de no atrinxerar-se en la seva vella zona de confort, aquella inèrcia que només és la coartada per no arremangar-se i reinventar.

© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com