Menú lateral AMP
ENTREVISTA

Rossana Reguillo: "La biopolítica utilitza el poder per construir monstres en temps d'internet"

Firma
  • LORENA METAUTE
Actualitzada 25/06/2018 a les 15:01
La Rossana Reguillo dedica la seva vida a l’estudi i observació de la joventut, que és on es concentra l’energia del canvi. Ho té clar. Doctora en Ciències Socials, acadèmica, cronista, bloguera, activista pels Drets Humans i catedràtica de la UNESCO, la Rossana va venir a Lleida des de Mèxic, on va néixer i viu, en el marc del programa Impuls de la facultat de Dret, Economia i Turisme. Alerta de la creació de monstres socials per interessos polítics amb l’ajuda de les xarxes socials i, en positiu, assegura que estem davant d’una generació hàbil en molts territoris.

Rossana Reguillo: “La biopolítica utilitza el poder per construir monstres en temps d'internet”

SEGRE

La Rossana Reguillo és mexicana. La seva passió és la joventut i l’observa, l’estudia i la comprèn per tal de donar eines a les institucions que poden implementar millores. Doctora en Ciències Socials, acadèmica, activista pels Drets Humans i catedràtica de la Unesco, va venir a Lleida a exercir de professora a la UdL durant una setmana en el marc del programa Impuls de la facultat de Dret, Economia i Turisme i el Vicerectorat de Docència.

La conferència que ha fet a Lleida es titula “Biopolítica: discriminar en 5 passos, una guia per produir monstres en temps d’internet”. Què és la biopolítica i de quins monstres ens hem de prevenir?
La biopolítica és la relació entre el poder i la vida que portem. El que influeix i es determina des dels estrats de poder en la vida individual i col·lectiva. Per exemple, a Haití, fins al 1973, als negres se’ls anomenava indis. La paraula negre estava proscrita. O la creença instaurada que les dones no són bones per fer política. Són idees que formen part de la ment col·lectiva, que no se sap ben bé per què però hi són i, fins i tot, es lluita contra elles, però allà estan.

I com es creen aquestes idees?
Una de les maneres és a través de la manipulació dels mitjans de comunicació, entre els quals compto les xarxes socials. Per parlar d’un tema que us quedi proper, i no posar exemples de Mèxic, situem-nos a l’1 d’octubre a Catalunya. Si miraves Instagram, Twitter o Facebook des de certes entitats, institucions i particulars d’una posició o de l’altra, predominaven les fotografies amb cares d’odi lligades a certes banderes. Això és biopolítica, enquadrar una imatge perquè la gent entengui un missatge concret i visqui pensant que ho creu per si mateixa.

En certa manera són manipulacions subliminals.
Sí, i totament dirigides. El poder controla així, crea la teva vida, determina el que penses. Així dic jo que crea monstres en l’època d’internet.

Hi ha contrapès?
Sí. D’una banda posar-hi consciència i ser crítics, qüestionar-nos les coses. D’altra banda, val a dir que la generació de joves d’avui dia és hàbil en diferents territoris de la vida i mai s’havia donat aquesta circumstància. Això s’ha d’aprofitar per treballar, per fer pel bé comú.


 

Què pensa de la frase, que potser és biopolítica pura, de “la joventut està adormida” o els que diuen que “ara s’han despertat”?
La joventut no és una bella dorment. Ni abans estaven tan apàtics com es volia fer creure ni ara s’han despertat. Això de la joventut no fa res de bo o que no s’implica i és individualista és simplement una falca de l’imaginari de la societat per desentendre’s del que està passant.

Què està passant?
Aquest segle XXI s’ha posat de manifest l’evidència del fracàs de les polítiques d’Estat, la joventut hereta els deutes i veu com s’incrementa l’escletxa entre ells. Tenim una joventut unplugged, desendollada, cosa que es produeix bàsicament per tres aspectes. Un, pel mercat. Un s’identifica amb el que té, la roba de marca, per exemple, un cotxe, una moto... el consumisme i la identificació no amb el que un és sinó amb el que té. Els riscos de viure així són molt alts, i en països com el meu, Mèxic, això pot conduir els joves al narcotràfic, la delinqüència. En aquest sentit, voldria destacar que encara que el dret a l’educació és universal, cada cop és un dret menys exercit. Hi ha molts joves que no tenen oportunitats perquè no poden accedir a l’educació.

És un factor afegit. Li’n queden dos més.
El segon risc és la decepció amb la política. Els joves tenen resistència a les institucions que els han fallat, cosa que no vol dir que siguin apolítics.

Això és positiu, que ho vulguin canviar.
Sí. Així s’ha generat la micropolítica que vivim avui dia, el retorn a l’organització social i al petit territori per a la gestió pròpia, ja que no es creu en el sistema establert. La micropolítica és la resposta autogestiva del fracàs del sistema d’Estat. I aquesta generació de joves que deia que era hàbil en diversos territoris tenen un poder que saben utilitzar i encara l’haurien d’aprofitar més per canviar el món, perquè l’energia del canvi i l’evolució està en la generació del jovent. Les noves tecnologies i internet poden covar monstres però també porten a una evolució cap a una humanitat millor.

De quina manera utilitzen els joves la tecnologia per canviar el món?
El que permet l’ús de les xarxes socials és perllongar el moment subjectiu de transformar les coses que un sent quan està en grup. Permet traslladar a casa aquesta sensació de manifestació a la plaça. Abans, solament quan estaves al carrer, a la manifestació, senties aquesta força de grup que et mantenia connectada a la sensació de canvi i la necessitat d’actuar. Però quan marxaves i tornaves a casa, aquest impuls perdia força. Ara, amb les xarxes socials, l’impuls, la sensació de la plaça s’allarga i amb ella les accions i propostes de canvi. I aquí hi ha el tercer factor, al segle XXI és quan es veuen els primers indicis de la generació privilegiada en l’ús de les tecnologies. És la generació de la joventut polititzada i tecnològica. Vivim un moment crític en el qual ens cal sortir de la lògica d’individualització i comprometre’s i els joves van al davant, també s’hi afegeixen altres grups socials.

La joventut del 15-M o la de l’1 d’octubre.
Correcte, i la dels estudiants xilens o la dels 132 de Mèxic. A les xarxes socials i en l’ús de les tecnologies hi ha l’or antropològic del segle XXI, de moment.

Quins són els canvis més urgents que calen segons la seva opinió?
De mentalitat. En el sentit que si posem les persones al centre del nostre treball la resta vindrà sol. En molts casos i àmbits, no ens mouen les persones, ens mou el poder i els diners. Un altre canvi urgent és l’educació. Com deia abans, no és per a tots i això és un risc. Com més pobresa, menys possibilitat i més fàcil és caure en xarxes criminals.

I què proposa?
Cedir part del que tenim per promoure un món més just. Els impostos havien de fer aquesta feina, però no funciona. Cal actuar perquè sense educació estem creant els monstres del futur.

Ha dedicat tota la seva carrera professional a l’estudi i anàlisi de la joventut. Per què?
Perquè m’apassiona, i sense passió no es pot influir. A mi m’agrada compartir, per això sóc aquí a Lleida durant una setmana fent de professora a la Universitat de Lleida, per parlar de les pors socials, la violència i les cultures juvenils... El meu deure és compartir-ho amb els universitaris, entre altres, ja que a la universitat és on es creen els impulsos de canvi.

© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com