Menú lateral AMP
HISTÒRIA MEMÒRIA

Rescabalar les acusades de bruixeria

Firma
  • REDACCIÓN/AGENCIAS
Actualitzada 27/01/2022 a les 11:53

Cinc municipis lleidatans acolliran actes de reparació a dones jutjades i condemnades sota l'acusació de bruixes || La primera llei a Europa d'aquesta cacera es va firmar a Àneu el 1424

La subdirectora de ‘Bruixes’, Magdalena Oliver, amb Helena Martínez i la directora, Joanna Pardos.

La subdirectora de 'Bruixes', Magdalena Oliver, amb Helena Martínez i la directora, Joanna Pardos.

EFE

El Parlament va donar llum verda ahir a una resolució inèdita a l’instar el Govern a reparar la memòria històrica de les dones assassinades per bruixeria a Catalunya, en un acte de reconeixement a les “víctimes d’una persecució misògina”. El fenomen de la caça de bruixes dels segles XV i XVII és àmpliament conegut en gran part d’Europa i el Pirineu lleidatà va ser-ne un dels orígens. La primera llei europea documentada contra la bruixeria es va redactar a les Valls d’Àneu el 1424.

Com a acte de reparació, la diputació de Lleida i Sàpiens organitzen aquest any cinc actes de desgreuge a les dones que van patir la repressió per bruixeria. L’eix d’aquestes accions serà la projecció del documental Bruixes, la gran mentida, que TV3 va emetre dimarts i en el qual ha col·laborat l’àrea d’Igualtat de la Diputació. La diputada d’Igualtat, Helena Martínez, va remarcar que la voluntat és “contribuir a un exercici de reparació de justícia històrica” i va assenyalar que aquesta repressió “és origen de moltes de les actituds masclistes que encara perduren” a la societat.

Al març, Cervera acollirà un d’aquests actes de reparació, en col·laboració amb l’ajuntament. A la capital de la Segarra consten cinc dones jutjades pel tribunal de la batllia de Cervera. A Bossòst, a la Val d’Aran, es farà a la primavera, reivindicant el Pla de Bruishes, un lloc en el qual estava estesa la creença que se celebraven aquelarres.

A la Seu d’Urgell, on estan acreditades dotze dones jutjades, tindrà lloc al juny. A l’octubre, Bellcaire d’Urgell retrà homenatge a Joana Rosella, jutjada i executada el 1547, així com a onze dones més jutjades a la Noguera. El cicle es tancarà a Torrefarrera, on es recordarà Antònia Balaguera, condemnada a assots i desterrament, i dotze dones més jutjades per bruixeria al Segrià.

El Parlament insta a posar noms de dones acusades als carrers

El Parlament va aprovar ahir una proposta de resolució, presentada conjuntament pels grups d’ERC, Junts, la CUP i els comuns, en la qual s’insta el Govern a “reparar la memòria històrica, dignificar i revindicar” les dones acusades de bruixeria.La proposta es va aprovar al ple amb els vots favorables de tots els grups parlamentaris, el no de Vox i el PP i l’abstenció de Ciutadans. Al text de la proposta s’insta els ajuntaments catalans a revisar el nomenclàtor dels carrers i a incloure noms de dones del municipi que hagin estat condemnades per bruixeria. També es demana impulsar estudis acadèmics amb perspectiva de gènere sobre la persecució de dones “injustament condemnades, executades i reprimides al llarg de la història”.

Així mateix, la proposta mostra el compromís de la cambra catalana amb la campanya No eren bruixes, eren dones, impulsada per la revista Sàpiens, en la línia d’altres països com Escòcia, Noruega o Suïssa.

Catalunya, lloc de pas i amb un poder absolut de senyors feudals

Una investigació de l’historiador de Tremp Pau Castell i la revista Sàpiens ha pogut documentar els judicis a set-centes dones que van ser assassinades acusades per bruixeria a Catalunya, desenes d’elles a les comarques lleidatanes. Al documental Bruixes es recrea el judici a Jerònima Hugueta, la Carabassera, a la Seu d’Urgell, i es connecta la repressió dels segles XV i XVII amb la violència de gènere actual.

Els historiadors assenyalen que a Catalunya es va facilitar el fenomen pel tràfec de persones foranes i per ser un territori feudal on els alcaldes tenien poder absolut. La majoria eren dones que feien pràctiques medicinals o eren llevadores.

Etiquetes
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com