Menú lateral AMP
ESNOTICIA

El llegat de FiraTàrrega

Firma
  • X. SANTESMASSES
Actualitzada 09/09/2018 a les 13:28
El certamen atreu cada any més de 100.000 visitants i deixa un impacte econòmic de 7 milions d’euros || Urbanisme i equipaments de la capital de l’Urgell es dissenyen pensant en la Fira

El centre de Tàrrega s'omple a vessar el cap de setmana de FiraTàrrega per poder gaudir de teatre per a tots els públics. A la imatge, el carrer del Carme ahir al migdia.

XAVIER SANTESMASSES

FiraTàrrega és el gran referent cultural de la capital de l’Urgell però també un important motor econòmic. Més de 100.000 persones deixen un impacte de 7 milions d’euros. A tall d’exemple, la Fira suposa el 30% de la facturació anual del sector de l’hostaleria de Tàrrega. També es dissenya l’urbanisme pensant en el certamen.

FiraTàrrega genera cada any un impacte econòmic de més de 7 milions d’euros, segons un estudi que va encarregar el mateix certamen l’any 2012. Si bé no tots aquests diners es queden de forma directa a la ciutat, sí que per a molts bars i restaurants FiraTàrrega és una injecció econòmica important. Segons el president de la Cambra de Comerç, Delfí Robinat, “bona part del sector de la restauració arriba a més del 30% de la seua facturació anual en els quatre dies de Fira”.

Poc pensaven els impulsors del certamen, que va nàixer el 1981 de la mà del llavors alcalde Eugeni Nadal, que aquella Fira de Teatre al Carrer acabaria tenint aquest recorregut per a la capital de l’Urgell. Avui rep més de 100.000 visitants, entre els quals es troben un miler de programadors dels cinc continents i més de 400 artistes, entre acreditats i OFF.

Les seues primeres edicions, dirigides per Comediants, van comptar amb grups teatrals de recent creació que potenciaven l’ocupació de l’espai públic com els mateixos Comediants, La Cubana, El Tricicle o La Fura dels Baus i que es complementaven amb concerts de rock. El seu epicentre estava llavors a l’acabada d’estrenar plaça de les Nacions Sense Estat, un espai urbà que li vindria com a anell al dit.

Amb els anys, la Fira s’ha anat ampliant fins a convertir tota la ciutat en un gran escenari. En aquest sentit, l’alcaldessa, Rosa Maria Perelló, explica que “quan fem nous equipaments ja els pensem com a seu de la Fira”. Aquest és el cas del pavelló del col·legi Àngel Guimerà i el de l’escola Sant Josep, els més recents. O la plaça dels Comediants, que homenatja el grup de Canet de Mar com un dels seus primers impulsors.

Entre altres equipaments pensats per a la Fira destaca el càmping municipal, amb capacitat per a més de 5.000 persones. En les primeres edicions del certamen, el càmping s’adequava de forma provisional en un descampat davant del poliesportiu, si bé va quedar desbordat. L’antiga fàbrica J. Trepat també ha condicionat una nau per facilitar assajos i espectacles de companyies teatrals després de quedar truncat per la crisi econòmica el projecte que va idear l’alcalde Joan Amézaga de convertir la Farinera Balcells en un centre d’arts i auditori.

Des del punt de vista teatral, el director artístic de FiraTàrrega, Jordi Duran, va destacar que el certamen ha fet possible que aflori tant el talent escènic de Tàrrega com el de tota la província de Lleida. De fet, aquest any set companyies i grups musicals de les terres de Ponent actuen en la Fira. Segons Duran, “són moltes les companyies i els artistes del territori que han nascut i s’han format al voltant del certamen”.

Finalment, el director artístic de FiraTàrrega, que deixa el càrrec aquest any, va destacar la impulsió del postgrau en arts escèniques de carrer, pioner a tot Europa, que posa Tàrrega al mapa de la formació d’aquest sector.

Més informació
Etiquetes
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com