Menú lateral AMP
ARQUEOLOGIA ACTIVITATS

Guissona recupera les termes

Firma
  • X.SANTESMASSES
05/07/2018 a les 05:20
L’antiga Iesso va arribar a tenir 7.500 habitants, més que actualment || Les excavacions, que es van iniciar fa quaranta-quatre anys, treuen a la llum el conducte que repartia l’aigua a les piscines

Imatge dels treballs que es duen a terme aquests dies a la zona de les termes romanes de Guissona.

X.SANTESMASSES

Guissona culminarà la recuperació de les termes romanes 44 anys després que s’iniciessin els treballs. Un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona dirigits per Josep Guitart i Joaquim Pera, amb la vintena d’alumnes que participen en el curs d’arqueologia de Iesso, treballaran durant quinze dies en la recuperació d’aquests vestigis gràcies a la demolició d’un antic edifici adossat a la Fassina, que permet ara culminar aquest projecte. Segons afirma Guitart, la ubicació estratègica d’aquesta zona, situada en un punt elevat poc accessible per a l’extracció de les pedres originals, permetrà posar al descobert les tres ampliacions que van veure les termes a mesura que anava creixent la ciutat.

L’última ampliació “és la més monumental”, explica Guitart. Les primeres termes es van edificar l’any 50 aC i es van anar ampliant cada cinquanta anys. Les últimes tindrien una superfície de més de mitja hectàrea, suficient per a una població que a l’etapa imperial es calcula que devia ser de 7.200 veïns, més gran que l’actual Guissona. Segons Guitart, a diferència de les primeres termes que es proveïen de l’aigua del subsòl, en l’última fase es va dissenyar un aqüeducte, avui desaparegut, des de les fonts de l’estany fins a les termes. L’arqueòleg comenta que no es pot descartar que l’aqüeducte seguís el traçat de l’antic camí de l’aigua des de Guissona al parc de l’estany.


Les primeres termes es van edificar l’any 50 aC i les últimes tenien mitja hectàrea de superfície

Les primeres excavacions ja s’han saldat amb l’aparició d’una conducció de plom de grans dimensions, d’uns dotze centímetres, que repartia l’aigua per les diferents piscines termals. A la zona on han iniciat les excavacions s’ubicaven els forns, els murs del Tepidarium (sala amb la temperatura controlada) i el Caldarium (sala de banys calents). Els treballs podrien prolongar-se per un temps d’uns dos anys.

Aquest any es compleixen quaranta-quatre anys des que Guitart va arribar a Guissona per primera vegada i va trobar un grup de joves excavant a la zona de les termes, un dels pocs espais no construïts. Començava amb ells la primera intervenció a la ciutat romana. En l’actualitat, el parc de Iesso té dos hectàrees i, segons Guitart, “el millor encara ha d’arribar”.

Fins ara, l’equip liderat per Joan Sanmartí i Jaume Noguera (Universitat de Barcelona) i Maria Carme Belarte (ICAC), ha identificat uns dos-cents recintes, amb places, edificis singulars, muralles, torres i una gran fossa. Els investigadors creuen que seria la gran ciutat de la Cossetània oriental.

Troben una ciutat ibera soterrada a Banyeres del Penedès

L’ús del georadar ha permès descobrir 2,5 hectàrees d’una gran ciutat ibera soterrada a Banyeres del Penedès, d’una importància comparable a la d’Ullastret, el nucli urbà més gran dels ibers descobert a Catalunya. Els resultats de la prospecció geofísica mostren bona part d’una ciutat amb una estructura viària bastant regular formada per uns carrers aproximadament paral·lels i amplis, creuats perpendicularment per altres de més estrets.

Etiquetes
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com