Triatge: qui s'atén primer en una urgència?

Firma
  • DR. ANTONI ENCINAS I PIÑOL
Actualizada 04/06/2018 a las 16:16

Opinió

SEGRE

A l’hora

d’enfrontar-se a una urgència mèdica és molt diferent atendre una sola persona que trobar-se amb múltiples afectats. Seleccionar l’ordre d’atenció és quelcom complex i sovint incomprensible per qui no coneix els criteris que apliquem el personal sanitari. Avui intentarem aportar-hi llum. El concepte

triatge

va ser emprat per primer cop per un cirurgià de l’exèrcit napoleònic, el baró Dominique Jean Larrey, i prové del verb francès

trier,

que vol dir “classificar” o “separar”. Una definició acadèmica seria que es tracta d’un procés que permet la gestió del risc clínic per manejar de manera adient i amb seguretat el flux de pacients quan la demanda i les necessitats superen el recursos. Tant en les col·lapsades urgències d’un centre sanitari com al carrer, enmig d’un accident de múltiples víctimes, cal quelcom més sofisticat que començar per la persona que hi ha més a prop, crida més o ha arribat primer. L’objectiu és establir l’ordre d’atenció de manera que la demora no empitjori el pronòstic. Per tant, avalua el risc immediat de mort o de complicacions més que la gravetat a llarg termini. Amb informació parcial, temps escàs i en situació de tensió emocional, és molt difícil establir prioritats sense aplicar un mètode. El més conegut és el Sistema Manchester. Estableix 51 motius de consulta amb preguntes dirigides amb resposta sí/no que acaba en una classificació de 5 colors en funció del temps que els pacients poden esperar. Als hospitals del nostre entorn s’utilitza el SET (Sistema Estructurat de Triatge) que es basa en 650 símptomes classificats en 32 categories, donant també 5 nivells d’urgència. Molt diferent és quan el triatge s’ha de dur a terme fora d’un centre. En un incident amb múltiples víctimes, el SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) opta pel triatge START basat en dos conceptes: la probabilitat de supervivència i el pronòstic de les lesions. Un primer triatge

in situ

i marcats com a vermells, grocs i verds, els afectats surten per aquest ordre cap a la zona segura habilitada on s’estabilitzen i es reavaluen. El negre es reserva per a qui ja és massa tard.

Etiquetas
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com