Tresors descoberts

Firma
  • VIDAL VIDAL
Actualizada 15/05/2018 a las 15:05

Tresors descoberts

XAVIER SANTESMASSES

Reparada

l’esquerda oberta fa un parell d’anys en un mur del castell de Vergós Guerrejat, que ha deixat aquell pany de carreus com si no hagués patit mai les conseqüències de l’esllavissament que va obligar a col·locar una grapa gegantina de ferro per subjectar-lo i evitar mals majors. Ara la grapa ha sigut retirada i el mur llueix quasi com si fos nou. Un pedaç d’urgència, en definitiva, perquè l’edifici resta pendent d’una restauració completa que de moment no està prevista, i és una pena perquè el monument prou s’ho val. Enfilant la riera de Vergós a l’altura de Montfalcó Murallat, per la carretereta que s’adreça a Sant Guim de Freixenet (havent abandonat l’Eix Transversal a la primera sortida, en direcció a les Oluges), al cap de pocs minuts de seguir el curs del referit afluent del Sió apareix l’estampa altiva i poderosa del nucli aturonat de Vergós Guerrejat, tan impressionant com el seu contundent topònim, que al·ludiria a un puig on s’ha produït algun fet bèl·lic rellevant. Un cartell de l’ajuntament d’Estaràs, municipi al qual pertany, dona la benvinguda a aquest vilatge que s’esglaona en un rost pendent a la solana, informant sobre els punts d’interès que s’hi pot trobar, sota el reclam suggestiu de petits tresors per descobrir. A saber: un forn de pa comunitari medieval, l’església neoclàssica de Santa Magdalena (XVIII) i l’esmentat castell palau, amb orígens documentats als segles X i XI. Pel costerut carrer del Castell, flanquejat a un cantó per fanals i a l’altre per moreres, o pel zigzaguejant de les Voltes, ple de plantes, es puja a la placeta superior, convertida en talaia ideal per contemplar la fondalada del Vergós, un mosaic de sembrats i clapes de bosc, la carena d’enfront plantada de blancs aerogeneradors gegantins. Es tracta d’una deliciosa placeta enllosada, que sembla italiana, no només perquè el paisatge que s’hi domina tingui alguna cosa de toscà (llàstima dels molins de vent), ombrejada per xiprers, acàcies o avets, i closa per la banda contrària al mirador per l’angle construït amb pedra clara de la comarca que formen la façana del temple, llisa i sòbria, prou ben conservada, i la de la fortificació, en un estat lamentable, vergonyós: a Itàlia no ho permetrien.

Reobert a principis d’any, el restaurant de Montfalcó Murallat, per part de l’alcalde, Josep M. Calderó, i la seva dona, Laura Chelmo, cuinera amb experiència i bona traça. Situat dins de la vila closa fortificada, han afegit als acollidors menjadors dels pisos de dalt un bar nou a la planta baixa i una terrassa panoràmica. Cuina del país ben feta, amb productes de proximitat. Menú els feiners a 15 euros, caps de setmana a 22. Amanida de formatge de cabra, pa de vidre amb anxoves, caragols a la llauna, timbal de verdures, remenat de gambes i alls tendres, cua de bou, entrecot, pop a la gallega, llom de bacallà amb ceba, lluç amb gambes i cloïsses, pastissos casolans...

© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com